PENÈLOPE

Oh, noia pacient amb Síndrome d'Amélie Poulain,
amb complexe que l'amor només et dura tres setmanes.
Si esperes que aquest cop et surti artista
no has fet bé estudiant forja a la Massana.

Quan acabi la carrera marxarà a Edimburgh.
Tu buscant feina d'administrativa en una agència.
I ell adonant-se que és gay amb un turc.
Totes sou modernes, hi ha molta competència.

Li pagaran la carrera de fotografia els seus pares.
Quan torni tindrà un lloc a l'Ajuntament.
Si no t'espaviles, totes les amigues seran mares
de nens mestissos, i tu compartint l'apartament.

Comença a teixir, sigues realista: perquè no fas tu, d'artista?

Li vaig dir que l'estimava en un restaurant xinès

Li vaig dir que l’estimava
en un restaurant xinès.
Vam brindar amb un xic de cava
entre els postres i els cafès.

El xicot que em fascinava
era professor d’anglès.
A tot el que ell preguntava
jo li responia:”yes”.

Entre conversa i carícies
va venir el cambrer. Cortès,
serví arròs tres delícies
i un plat d'ànec pequinès.

El color d’aquelles viandes
no acabava de fer el pes,
prò el cambrer feia comandes
i cridar-lo,quin stress.

La mestressa, tota randes,
al bell mig i com si res,
d’una font plena de pandes
va treure l'aigua pels tes.

El meu noi de cop i volta
Va dir que era tard:- Les tres!
Jo em vaig aixecar resolta
però ell va caure a terra, estès.

-Ai renoi quin mal auguri,
just avui que ens hem promès.
L’hem de dur a algú que el curi!
Que el vull a casa, il·lès.

El cambrer amb molta traça
ens posà a treballar empès
per la por de l'amenaça
a un judici express

-Vinga mare, porti agulles-
Va dir en Wei Xiao Tsès.
-I tu, aviam si me’l despulles-
-Vaig, “doctor”,vostè és l’entès.

L’acupuntura és ben rara,
Clavat el bastó i encès,
El meu xicot va dir ”ara,
ja no vull casar-me, ves!”

I tot d'una vaig trobar-me
(molt més del que hagués admès)
ben propensa a relaxar-me.
No sé què en pensen vostès.

Els Déus de l’Olimp tenen casa a Cadaqués

Els Déus de l’Olimp tenen casa a Cadaqués.
Admireu els seus palaus blancs
construïts sobre antigues vinyes.
Els Déus de l’Olimp tenen casa a Cadaqués,
allà disfruten estius inmortals,
vacances divines.

Trobareu a Zeus entre joves rosses, a L’Hostal.
Atenea argumenta en un graó de la Felipa.
Hera es compra vestits i pulseres de plata.
Apolo canta fins que la veu se li estripa.
Posidó té piscina Toy a la terrassa.
Tots volen anar a les festes d’Afrodita.
Hermes ronda en moto sense casc
Dionís cada cop que surt, s’extralimita.

Els Déus de l’Olimp tenen casa a Cadaqués.
Ningú parla d'ells: tots són semi-déus, titans o heroïnes.
A Cadaqués només es parla de Cadaqués.
Melic del món, dels elegits, ambrosia.

El cor de les lletges

EL COR DE LES LLETGES



El cor de les lletges
és una poma al forn:
un puny dolç i reescalfat.

El cor de les lletges
és una sàssola
d'un bot que naufraga.

El cor de les lletges
és una bossa d'aigua
amb un peix viu que dóna voltes.

El cor de les lletges
és un pati trepitjat
per un riu de nens que corren.

El cor de les lletges
és una classe sense profe.

El cor de les lletges
són dues mans plenes de chuches.

El cor de les lletges
és l'estable on es pentinen
els pequeños ponys.

El cor de les lletges
és la pila baptismal
de les catedrals turístiques.

El cor de les lletges
és una deessa venjativa.

El cor de les lletges
és un sabó mexicà
per la fidelitat eterna.

El cor de leslletges
és l'ego dels homes
amb la polla petita.

El cor de les lletges
és com el somriure de l'amant
quan li parlen d'ex-parelles.

El cor de les lletges
és un barri on caigué
la bomba atòmica.


Per això quan ens enamorem i ens corresponen
ens canviem el cor pel de les guapes.