Li vaig dir que l'estimava en un restaurant xinès

Li vaig dir que l’estimava
en un restaurant xinès.
Vam brindar amb un xic de cava
entre els postres i els cafès.

El xicot que em fascinava
era professor d’anglès.
A tot el que ell preguntava
jo li responia:”yes”.

Entre conversa i carícies
va venir el cambrer. Cortès,
serví arròs tres delícies
i un plat d'ànec pequinès.

El color d’aquelles viandes
no acabava de fer el pes,
prò el cambrer feia comandes
i cridar-lo,quin stress.

La mestressa, tota randes,
al bell mig i com si res,
d’una font plena de pandes
va treure l'aigua pels tes.

El meu noi de cop i volta
Va dir que era tard:- Les tres!
Jo em vaig aixecar resolta
però ell va caure a terra, estès.

-Ai renoi quin mal auguri,
just avui que ens hem promès.
L’hem de dur a algú que el curi!
Que el vull a casa, il·lès.

El cambrer amb molta traça
ens posà a treballar empès
per la por de l'amenaça
a un judici express

-Vinga mare, porti agulles-
Va dir en Wei Xiao Tsès.
-I tu, aviam si me’l despulles-
-Vaig, “doctor”,vostè és l’entès.

L’acupuntura és ben rara,
Clavat el bastó i encès,
El meu xicot va dir ”ara,
ja no vull casar-me, ves!”

I tot d'una vaig trobar-me
(molt més del que hagués admès)
ben propensa a relaxar-me.
No sé què en pensen vostès.